Música: inici de la Simfonia núm. 5 de Valentin Silvestrov

Vaig escoltar per primer cop la Simfonia núm.V de Valentin Silvestrov l’hivern del 2003, una obra mestra a mig camí entre els emotius Adagietto de Mahler i Cantus d’Arvô Pärt. L’escolta dels 46 minuts porta invariablement a un univers imaginari complet de pures i intenses emocions que habiten un espai amb cels i prats propis. Hauria estat un somni treballar la simfonia sencera, però al mateix temps un desig del tot inassolible, per la seva durada i la meva inexperiència en omplir el temps. D’altra banda agafar directament un fragment i tallar-lo també era impensable, ja que els temes apareixen després d’un llarg procés. Hi ha tres temes que es van desenvolupant i creuant al llarg de la simfonia. L’única possibilitat era agafar el començament i tallar en un punt que l’orquestra gairebé arriba al silenci, poc més d’un minut, però ben dens i ric.

L’abril del 2003, el Museu Thyssen-Bornnemisza va presentar Analogías musicales, una extensa exposició dedicada als vincles entre la música i el naixement de l’abstracció a la pintura. Vaig decidir partir d’un quadre del també ucraïnès Iosif Shkolnik, “Composició abstracta”, per la seva directa invitació al moviment, i així concentrar-me exclusivament en el moviment i la transformació. El pla que tenia en començar no té gaire a veure amb el que vaig anar trobant…

Música: inicio de la Sinfonía n.º 5 de Valentin Silvestrov

La escucha de los 46 minutos de la Sinfonía n.º 5 de Silvestrov transporta a un universo de puras e intensas emociones en un espacio con cielos y prados propios. Hubiera sido un sueño trabajarla entera, pero a su vez un deseo inalcanzable por su duración y mi inexperiencia. Tomar directamente un fragmento y cortarlo también era impensable, ya que los temas aparecen después de un largo proceso. La única posibilidad era tomar el comienzo y cortar en un punto en el que la orquesta casi llega al silencio, poco más de un minuto pero muy representativo.

Decidí partir de un cuadro del también ucraniano Iosif Shkolnik, Composición abstracta, por su directa invitación al movimiento, y así concentrarme exclusivamente en el movimiento y la transformación.

Music: beginning of Symphony No. 5 by Valentyn Sylvestrov

Listening to the 46’ of Sylvestroy’s Symphony No. 5 means being transported to a universe of pure, intense emotions in a place with its own skies and meadows. Working on the whole symphony would have been a dream come true but, at the same time, an impossible dream due to its length and my inexperience. But it was also out of the question to cut out and use just a fragment, as the themes start to emerge after a long process. My only option was to use the beginning and then stop at a point where the orchestra is almost silent, just over a minute’s worth but highly representative.

I decided to base my work on a picture by another Ukrainian, Iosif Shkolnik, Abstract Composition, because of its direct invitation to movement, thereby concentrating solely on movement and transformation.