Nascuda a Barcelona el 1962, violoncel·lista i membre de diverses formacions de cambra fins l’any 1990 quan s’inicia en l’àmbit visual amb la fotografia, el dibuix i la pintura. Atreta pel desenvolupament de l’entorn digital estudia el Màster de creació musical i tecnologia del so (UPF) i finalment s’especialitza amb el Màster d’animació per ordinador i síntesi d’imatge (UIB).

Després d’uns anys de professió activa, inicia l’exploració de la imatge abstracta, primer prenent la música com a tema i més endavant en una col·lecció de peces silents d’animació pura (Sèrie negra) i diverses peces projectades sobre ceràmica o paper (Tondos, Cartes des del bosc, entre d’altres).

El 2018 participa en el programa de cinema experimental elaborat per la Fundación Juan March (L’abstracció en moviment, 1921-2012 ), que acompanya l’exposició de Hans Hinterreiter a la seu de Palma i al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca.

L’estiu del 2019 protagonitza la 2a edició de Pantalla Interior al Hall del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), un programa de projeccions dedicat a autors que utilitzen el cinema com un instrument per expressar el món dels somnis o la imaginació, amb una selecció de 7 peces. Programa de mà.

Cartes des del bosc es presenta al Festival de vídeo d’autor FLUX al Centre Arts Santa Mònica el decembre del 2019.
Projecció monogràfica de films al Convent de Sant Agustí el 5 de febrer del 2021.
Projecció compartida amb Joma presentada pel Flux Club a l’Antic Teatre el 8 de febrer del 2021.

«Crec que el visual que progressa és extensió de la pintura i que la música pot fer de mestra en el camí de l’abstracció en el temps. Les eines digitals permeten l’exploració del llenguatge visual com mai abans havia succeït, tot i l’extrema frustració que ara per ara suposen si les comparem amb l’experiència de tocar un instrument. L’animació és una experiència en un tempo lentíssim: des que comença fins que acaba passen dies i setmanes de dedicació.

»Els darrers anys he començat a treballar amb eines de directe que ofereixen una nova espontaneïtat, i a substituir la pantalla com a suport per a la projecció sobre ceràmica blanca, paper i pedra, materials que revelen l’exhibició dels colors de la llum en una experiència sensible. Potser podré tornar a dubtar i equivocar-me en directe.»

Violonchelista e integrante de varias formaciones de cámara hasta el año 1990, en que se inicia en el ámbito visual con la fotografía, el dibujo y la pintura. Atraída por el progreso digital, estudia el Máster de creación musical y tecnología del sonido (UPF) y se especializa con el Máster de animación por ordenador y síntesis de imagen (UIB).
Tras unos años de profesión activa, inicia la exploración de la imagen abstracta, primero adoptando la música como tema y más adelante en una colección de piezas silentes de animación pura (Serie negra) y varias piezas proyectadas sobre cerámica o papel (Tondos, Cartas desde el bosque, entre otras).

En 2018 participa en el programa de cine experimental elaborado por la Fundación Juan March ( La abstracción en movimiento, 1921-2012 ), que acompaña la exposición de Hans Hinterreiter aen la sede de Palma y en el Museo de Arte Abstracto de Cuenca.

En 2019 protagoniza la 2a edición de Pantalla Interior  en el Hall del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), un programa de proyecciones dedicado a autores que emplean el cine como un instrumento para expresar el mundo de los sueños o la imaginación. Programa de mano.

Cartes des del bosc se presenta en el Festival de vídeo d’autor FLUX en el Centre Arts Santa Mònica en diciembre del 2019.
Proyección monográfica de filmes en el Convent de Sant Agustí el 5 de febrero del 2021.
Proyección compartida con Joma presentada por Flux Club en el Antic Teatre el 8 de febrero del 2021.
«Creo que el visual animado es una extensión de la pintura y que la música puede guiarnos en el camino de la abstracción en el tiempo. Las herramientas digitales permiten la exploración del dibujo del movimiento y la transformación como nunca antes había sucedido, pese a la extrema frustración que por ahora deparan si las comparamos con la experiencia de tocar un instrumento. La animación es una experiencia en un tempo lentísimo: desde que empieza hasta que termina pasan días y semanas de dedicación.
» En los últimos años he empezado a trabajar con herramientas de directo que ofrecen una nueva espontaneidad, y a sustituir la pantalla como soporte para la proyección sobre cerámica blanca, papel y piedra, materiales que revelan la exhibición de los colores de la luz en una experiencia sensible. Quizás podré volver a dudar y equivocarme en directo.»

She was a cellist and member of various chamber music groups until 1990 when she began to work in the visual field with photography, drawing and painting. Attracted by digital techniques, she took a Master in Music Creation and Sound Technology (Universitat Pompeu Fabra) and specialised with a Master in Computer Animation and Image Synthesis (Universitat de les Illes Balears).
After a few years of working in the profession, she started exploring the abstract image, first using music as a theme and later with a collection of silent pieces of pure animation (Black Series) as well as various pieces projected onto ceramics and paper (Tondos, Letters from the forest, among others).

In 2018, she took part in the experimental film programme run by the Fundación Juan March ( Abstraction in Motion 1921-2012 ), accompanying Hans Hinterreiter’s exhibition at the Foundation’s premises in Palma and its abstract art museum in Cuenca (Museo de Arte Abstracto Español).

In 2019 offers a selection of works at The Screen Inside, a programme of screenings in the foyer of the CCCB devoted to artistes who use the cinema as an instrument to express the world of dreams or the imagination. Programme.

Letters from the forest was screened at the FLUX Author Video Festival at the Santa Mònica Arts Center in december 2019.
Screening at the Convent de Sant Agustí on frebruary 2021.
Screening presented by the Flux Club at the Antic Teatre on frebruary 2021.


“I think animated visuals are an extension of painting and that music can become a teacher in the path taken by abstraction over time. Digital tools allow us to explore visual language like never before; in spite of the extreme frustration they can create at present when compared to the experience of playing an instrument. Animation is an experience that takes place very slowly, requiring days and even weeks of dedication from when it begins to when it finishes.
In the past few years I’ve started working with direct tools that offer a new spontaneity, replacing the screen as a support and projecting images onto white ceramics, paper and stone, materials that reveal and display the colours of light in a sensory experience. Perhaps I can start to doubt again and make mistakes as I go along..