Música: Un sourire, d’Olivier Messiaen
Des de jove he sentit una gran atracció per la música i la figura d’Olivier Messiaen, el compositor i ornitòleg que escoltava els colors i veia la música. Vaig triar Un sourire tot i sabent que la profunditat de la seva música queda fora de les meves possibilitats, però amb el plaer assegurat de submergir-me en el seu llenguatge i buscar sota la seva influència.
El visual comença amb l’atenció sobre la melodia, els trítons de l’inici donen peu al traç del triangle que progressa fins al passatge rítmic, que és el pas de l’absència del temps o del temps etern a la realitat, de la geometria al color… A partir d’aquí la meva voluntat va ser treballar la profunditat harmònica amb masses de color, tot seguint el discurs íntim de la melodia, amb els seus dubtes i contradiccions, excepte en el passatge en què la càmera pren la paraula.
Música: Un sourire, de Olivier Messiaen
Desde joven he sentido una gran atracción por la música y la figura de Olivier Messiaen, el compositor y ornitólogo que escuchaba los colores y veía la música. Elegí Un sourire a sabiendas de que la profundidad de su música queda fuera de mis posibilidades, pero con el placer asegurado de sumergirme en su lenguaje y rebuscar bajo su influencia.
Lo visual comienza con la atención sobre la melodía, los trítonos del inicio dan pie al trazo del triángulo que progresa hasta el pasaje rítmico, que es el paso de la ausencia del tiempo o del tiempo eterno a la realidad, de la geometría en color… A partir de ahí mi voluntad fue trabajar la profundidad armónica con masas de color, siguiendo el discurso íntimo de la melodía, con sus dudas y contradicciones, excepto en el pasaje en que la cámara toma la palabra.
Music: Un Sourire, by Olivier Messiaen
Since I was young I’ve been fascinated by Olivier Messiaen and his music, the composer and ornithologist who could hear colours and see music. I chose Un Sourire even though I realised the depth of his music was beyond my capabilities, nevertheless in the firm belief that I would enjoy immersing myself in his language and investigating guided by his influence.
The visual begins by focusing on the melody; the tritones at the beginning give way to the part with the triangle which then leads to the rhythmic passage, which is the transition from the absence of time or time eternal to reality, from geometry to colour… From here on, my aim was to work on the harmonic depth using masses of colour, following the melody’s intimate discourse with all its doubts and contradictions, except in the passage where the camera takes over.