Música: Preludi I (BWV 846) de J. S. Bach

He intentat treballar aquest Preludi de moltes maneres des de fa molt de temps, mirant d’equilibrar el discurs horitzontal amb el color vertical de cada acord. Finalment he acabat fent un treball cromàtic, compàs a compàs. El blanc inicial m’ha servit per arrencar i per acabar. He establert els blaus-verds per als acords de do major i els vermells-grocs per als de sol major, buscant intuïtivament els camins per anar d’una banda a l’altra. No crec en una correspondència fixa entre notes i colors, trobo més real escoltar la pròpia intuïció i obrir-se a la imaginació, malgrat el vertigen que genera haver de triar.

La càmera no té perspectiva i emmarca un espai de dues dimensions, les notes més greus a sota i a sobre les més agudes, tal com ho fa la partitura, encara que no sempre hi ha representades les cinc veus. He dubtat molt sobre la direcció que pren l’energia del so i finalment el present ha quedat a la dreta i l’estela de la memòria es va dibuixant cap a l’esquerra.

Música: Preludio I (BWV 846) de J. S. Bach

He intentado trabajar este Preludio de muchas maneras desde hace mucho tiempo, tratando de equilibrar el discurso horizontal con el color vertical de cada acuerdo. Al final he terminado haciendo un trabajo cromático, compás a compás. El blanco inicial me ha servido para arrancar y para terminar. He establecido los azules-verdes para los acuerdos de do mayor y los rojos-amarillos para los de sol mayor, buscando intuitivamente los caminos para ir de uno a otro lado. No creo en una correspondencia fija entre notas y colores, me parece más real escuchar la propia intuición y abrirse a la imaginación, a pesar del vértigo que genera tener que elegir.

La cámara no tiene perspectiva y enmarca un espacio de dos dimensiones, las notas más graves debajo y encima las más agudas, tal y como lo hace la partitura, aunque no siempre están representadas las cinco voces. He dudado mucho sobre la dirección que toma la energía del sonido y finalmente el presente ha quedado a la derecha y la estela de la memoria se va dibujando hacia la izquierda.

Music: Prelude I (BWV 846) by J.S. Bach

I’ve tried working with this Prelude in many different ways for a long time now, attempting to balance the horizontal discourse with the vertical colour of each chord. Finally I ended up creating a chromatic piece, beat by beat. I used the initial white to start up and end the piece. I decided on blues-greens for the chords of C Major and reds-yellows for those of G Major, intuitively finding the way to move from one side to the other. I don’t believe in establishing any fixed correspondence between notes and colours but find it more real to listen to my own intuition and open myself up to imagination, in spite of the bewildering task of having to choose.

The camera has no perspective and frames a two-dimensional space, with the lowest notes at the bottom and the highest at the top, like in written music although the 5 voices are not always represented. I had a lot of doubts concerning the direction to be taken by the sound’s energy. Finally, the present remained on the right while the trace left by memory is depicted moving towards the left.