Música: Xavier Maristany

Maristany va proposar al CCCB canviar la sintonia d’espera telefònica, que en aquells dies era de Bach. La proposta va ser acceptada i la sintonia es va mantenir durant anys. Volia treballar la correspondència entre timbres sonors i formes visuals quan un dia vaig trucar al CCCB per demanar una informació; per sort, em van deixar en espera prou temps per adonar-me que allò era justament el que estava buscant.

El pedal inicial inaugurava un terreny i una oposició, un esforç que vaig relacionar amb l’esfera avançant en pujada; el creixement d’un ésser amb pues, fulla i flor, resolt i dinàmic, va sorgir del conjunt tímbric inicial, amb l’ajut de l’esfera blanca. A poc a poc vaig anar trobant formes i moviments que s’adeien a cada sonoritat, llengüetes metàl·liques, ingravidesa, veu ritmada, desplegament i replegament sobtat de gotes d’aigua, l’emergir d’una criatura del subsòl marí, la frisança del temps, l’equilibri i finalment el brogit nocturn de la ciutat resolt a manera de bodegó. Els dies que hi vaig estar treballant els vaig viure com dins un somni.

Música: Xavier Maristany

Maristany propuso al CCCB cambiar la sintonía de espera telefónica, que por entonces era de Bach. La propuesta fue aceptada y la sintonía se mantuvo durante años. Quería trabajar la correspondencia entre timbres sonoros y formas visuales cuando un día llamé al CCCB para pedir una información; por suerte, me dejaron en espera el tiempo suficiente para darme cuenta de que aquello era justo lo que estaba buscando.

El pedal inicial inauguraba un terreno y una oposición, un esfuerzo que relacioné con la esfera avanzando en subida; el crecimiento de un ser con púas, hoja y flor, decidido y dinámico, surgió del conjunto tímbrico inicial, con la ayuda de la esfera blanca. Poco a poco fui encontrando formas y movimientos que se adecuaban a cada sonoridad, lengüetas metálicas, ingravidez, voz ritmada, despliegue y repliegue repentino de gotas de agua, el emerger de una criatura del subsuelo marino, la impaciencia del tiempo, el equilibrio y por último el ruido nocturno de la ciudad resuelto a modo de bodegón. Los días que estuve trabajando los viví como en un sueño.

Music: Xavier Maristany

Maristany suggested to the CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) that they should change their hold music, which at that time was Bach. They accepted his proposal and have been using his music for years now. I was thinking about working on the connection between sound quality and visual form when, one day, I called the CCCB to ask them for some information. Luckily they left me on hold long enough for me to realise that Maristany’s music was exactly what I’d been looking for.

The initial pedal created a terrain and opposition, a force I related with a sphere moving upwards; the growth of a life form with thorns, leaf and flower, decisive and dynamic, it emerged from the initial sound as a whole with the help of the white sphere. Little by little I gradually found forms and movements that matched each sound; little metal tongues, weightlessness, rhythmic voice, the appearance and sudden disappearance of drops of water, the emergence of a creature from the depths of the ocean, the longing of time, balance and, finally, the nocturnal hubbub of the city represented as a kind of still life. The days I spent working on this piece were like a dream.